Al nostre entendre, programar el sector discontinu del Pla de Millora Urbana número 3 establert al POUM i integrat pels sub-àmbits de la Crison, Can Viló i Can Bragulat va ser un error, com ja va quedar acreditat amb les sentències judicials contràries als interessos de l'Ajuntament, i com tornarà a quedar demostrat avui, amb la corresponent modificació urbanística.

Va ser un error perquè el POUM no pot pretendre crear càtedra sobre totes les peces de sòl. L'administració pública ha d'actuar amb visió estratègica, però també amb molt de realisme –sobretot en matèria econòmica i financera– i amb molta cura i cautela. Això últim, per a nosaltres, exigeix prudència i humilitat.

A l'aprovació inicial del POUM l'any 2010, el PMU-3 no hi era. Les tres peces que el componen es van analitzar, però no es van programar de forma conjunta. Encara més: de les tres, només una, la Crison, va ser objecte d'un exercici de revisió amb l'objectiu d'ordenar d'una manera coherent uns drets i uns aprofitaments urbanístics que eren preexistents, com el cas del sòl industrial i el sòl residencial –en format unifamiliar i plurifamiliar–, però la distribució dels quals no satisfeia les noves necessitats i interessos públics derivats de la construcció del complex esportiu municipal i la seva possible ampliació en un futur, i de la creació d'un gran passeig de vianants a la Riera Principal i trobar una bossa d'aparcament alternativa en aquell entorn.

Can Viló i Can Bragulat no van veure modificada les seves claus urbanístiques. Es va prioritzar la incorporació al patrimoni públic de dues altres masies, com són la Miralda, vinculada a aquell passeig de la Riera de què parlàvem i a una possible estació de ferrocarril, i La Gaietana, com a equipament municipal per als barris d'Alella de Mar, i es va entendre, assenyadament, que en aquells moments era temerari plantejar altres cessions immobiliàries.

Aquest criteri es va modificar en ocasió de l'aprovació definitiva, quatre anys després.  I ara, aquella decisió, discutida i rebregada als tribunals per la via contenciosa, li suposarà al poble d'Alella haver d'empassar-se una ordenació del sector de la Crison que admet poc marge de maniobra, ja que les dues sentències no reverteixen la situació de l'aprovació inicial de 2010 o al Pla General de 1987, sinó estableixen l'obligació de seguir contemplant els sistemes de zones verdes i equipament que el 2014 es van establir a can Bragulat, can Viló i l'Hort de la Rectoria.