Descobreix Alella
Història
  • NOTES HISTÒRIQUES

    L’home apareix a Alella en el neolític mitjà (1.500 anys aC) amb una cultura molt pobra, que millora considerablement al contacte amb les primeres invasions celtes, a l’edat del bronze. Les restes humanes recollides al terme i que constitueixen una troballa excepcional per tractar-se de dues fosses col·lectives, cosa molt rara, mostren uns tipus alts, fornits i amb la característica d’individus de llarga senectut. Més tard, els ibers, que havien estat en contacte amb grecs i cartaginesos, acaben per acceptar la dominació romana com lliberts o treballadors manuals.
    Les viles romanes, a la nostra població, són nombroses i abundants, i per llur densitat és presumible el terreny que seria conreat.
    Per uns enterraments trobats al marge dret del torrent de l’Anguera, fets amb tègules i amb monedes de Constantí i Galiè, arribem a la conclusió que tota aquesta comarca, amb més o menys esplendor, arribà fins al final de l’imperi i que aquestes viles foren destruïdes durant la invasió germànica de l’any 409.


    EDAT MITJANA
    El primer document on surt esmentat el lloc d’Alella és del 975, en una venda de terres de Premià, com a límit ponentí d’aquest terme, i el segon és del 980 (sota les formes Alella i Elella). La parròquia de Sant Feliu d’Alella surt documentada el 993 en una escriptura de permuta de terres entre el matrimoni Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès, i tingueren alous dins del terme, a més de l’esmentat monestir, el capital de canonges de la seu de Barcelona i altres nobles. La jurisdicció fou de sempre, però, dels comptes de Barcelona, i Alella continuà essent poble reialenc. Malgrat això, la corona alienà alguna vegada els seus drets, com fou el cas de Pere III, el 1353, que vengué la jurisdicció civil a Pere de Pla o Desplà per 3.000 florins (els alellencs hagueren de redimir la compra amb la pròpia pecúnia), o de Joan II el 1472 (les protestes dels alellencs esgrimint els privilegis atorgats pels seus antecessors prohibint d’infeudar la parròquia obligaren el rei a revocar l’alienació). Aquests privilegis foren confirmats encara per Joan II, Carles I i Felip II.
    D’altra banda, els anomenats senyors de la Casa d’Alella eren una família que gaudien de l’usdefruit del terçó (tercera part dels delmes) de la parròquia, tenien alhora en alou diverses propietats i masos i exerciren una mena de senyoria sobre la parròquia. La Casa d’Alella, dita també Casa del Terçó, és coneguda des del segle XVII com les Quatre Torres, amb motiu de les quatre torres que coronaven l’edifici. Sembla que els primers senyors que gaudiren d’aquests drets foren els Banyeres, documentats des de la fi del segle XIII. Des de la segona meitat del segle XIV, i durant quasi dos segles, el terçó de la parròquia amb els seus drets i atribucions foren en mans de la família Desplà. El membre més destacat d’aquest llinatge, que detingué càrrecs importants en el municipi de Barcelona i en la Generalitat, fou Joan Desplà, conseller de Joan i de Martí l’Humà (segles XIV-XV).


    ÈPOCA MODERNA
    A partir del decret de Nova Planta, el batlle i els regidors són nomenats pel rei per temps il·limitat. En lloc de parròquia és ja municipi i les reunions del Consell es fan a l’Ajuntament. En la Guerra de Successió, propietats de famílies d’Alella foren confiscades a causa de les preferències a favor de l’arxiduc Carles. En aquesta guerra, hi participaren activament a favor de la causa catalana els germans Salvador i Francesc Lleonart, entre d’altres alellencs, algun dels quals va perdre la vida en defensa de les llibertats de Catalunya.


    A PROP DEL SEGLE XXI
    Alella sofrí els efectes de la guerra del 1808 i també visqué tots els esdeveniments històrics del segle XIX.
    L’any 1934 les escoles Fabra varen ésser edificades gràcies al suport del marquès d’Alella, el senyor Ferran Fabra i Puig. En esclatar la Guerra Civil Alella va viure, el 22 de juliol de 1936, la destrucció de part de l’interior de l’església. Acabada la guerra s’inicià un període de 40 anys en el qual la vida d’Alella evolucionà segons l’obertura que el règim del general Franco permetia.
    L’any 1960 surt el primer exemplar de la revista Alella, una de les primeres publicacions en llengua catalana. La inauguració de la sortida de l’autopista Barcelona-Mataró l’any 1968 va millorar sensiblement les comunicacions del poble.
    L’any 1975 fou un any molt important per a Alella. Se celebraren els actes del mil·lenari. Aquest any començaren a celebrar-se dues de les festes més importants al nostre poble, la Festa de la Verema i l’Aplec de l’Arròs.

    Trepitjada de raïmTrepitjada de raïmMostra gastronòmica

      Plantada de Gegants

Informació publicada el 2 de juliol de 2010