Escrit AA-CUP gener de 2018. "Cuidem-nos i persitim"

Alternativa per Alella-CUP

No ho han aconseguit, no ens han esclafat, no ens han venįut.

Des del setembre hem viscut moltes coses amb molta intensitat, hem vist la repressiķ i el “a por ellos!” deambulant a vegades errāticament a vegades amb tota la mala intenciķ (no oblidem mai que el 20S van deixar un cotxe ple d’armes obert a capdavant d’una concentraciķ multitudināria), hem vist la usurpaciķ de la Generalitat, el control i persecuciķ dels únics mitjans públics que cercaven l’anhelada objectivitat periodística, l’intent d’humiliar funcionaris i representants públics i dinamitar el nostre model educatiu. Hem vist una campanya desdenyosa, obertament mentidera i sobrefinanįada per noms a l’ombra que tard o d’hora sortiran a la llum i ens ajudaran a bastir el relat que va entre el 27S (2015) i el 21D (2017). 

Com ja vam citar el mes passat volent ser república hem aprčs a ser poble. Des d’aquest espai volem agrair la dedicaciķ i esforį de totes les persones que no han parat, que han estat picant pedra, que han insistit durant hores i més hores a organitzar actes, sent-hi, donar ānims, encartellant..... perquč davant unes eleccions preparades, abonades i condicionades de tal manera que es convertís a ulls del mķn en la derrota de les forces que defensen la república catalana, qui ha acabat “en liquidaciķ” és aquell qui ha vingut a la “colonia” pel tortuķs camí de la constitucionalitat muntat damunt un cotxe patrulla de la guardia civil amb el fiscal fent de copilot i els de l’ibex i massmedia passant ganyips i refrescos des del seient del darrera.

Doncs, el dia després de les eleccions imposades del 21D es pot dir clar i ben alt, no ho han  aconseguit, que no ens han venįut. L’1O segueix ben viu i creixent, i segueix resistint i cada cop més organitzat i cada cop menys pendent d’allō institucional i més empoderat des del carrer.

Que passeu un bon final de desembre, que pugueu gaudir d’aquells qui us sķn prōxims, que tinguem ben aviat els nostres presos polítics i els de l’exili entre nosaltres, i cuidem-nos, que toca continuar amb el cap ben alt i queda molt per construir.