X
Emergència sequera
Filtrar esdeveniments
MarçMes següent
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
          1   2   3
  4   5   6   7   8   9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
Mes anteriorAbrilMes següent
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1   2   3   4   5   6   7
  8   9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30          
Mes anteriorMaig
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
      1   2   3   4   5
  6   7   8   9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    
Triar per tipus d'acte Obrir/tancar filtre
Tipus d'actes
Triar per serveis Obrir/tancar filtre
Serveis
Anar a una data Obrir/tancar filtre
Data



Agenda
 
CompartirComparteix al FacebookCompartir a TwitterAfegir l'acte al vostre calendari
Versió per imprimir
DIVENDRES
17
GENER
2020
20:00 h
Inauguració exposició "Nostos [ νόστος ], el camí de tornada"
Un projecte d'Antoni Madueño amb la participació de l'Institut Alella i l'Escola Fabra
Lloc Can Manyé. Espai d'art i creació
Adreça Riera Coma Fosca 42. 08328 Alella
Durada Del 17 de gener al 23 de febrer
Organitza Ajuntament d'Alella
Tipus d'acte Exposició
Exposició gener Can Manyé
El projecte Nostos, el camí de tornada, és un viatge polièdric als records d'infantesa i alhora una dissecció del sentiment dels que encara no recorden. Perquè en l'empremta que les imatges estampen en la memòria podem reconèixer el nostre jo primer.

Els antics grecs encunyaren el mot nóstos per definir el camí de tornada dels mariners a la seva terra, sovint després de molt de temps d'absència. Així, l'Odissea esdevé el relat paradigmàtic d'un gènere, els nóstoi.
La vivència del camí de tornada, o el camí de casa, és universal en el temps i en les geografies. El camí dels exiliats, en un viatge d'anada que ha de ser sempre provisional; el camí dels aventurers o el viatge interior, al camí de casa a l'escola i de l'escola a casa,  aquell que férem de petits, sols o acompanyats, un camí decorat per camps o per cases, per carrers rònecs, per un autobús, per paisatges desapareguts i ara transformats o irreconeixibles.
La nostra memòria ha fixat, a còpia de repeticions, imatges llunyanes en el temps, olors, sensacions que ens acompanyaren en els trajectes a l'escola. Mínims reductes de allò que fou ingènuament, sense pretensions de romandre, i que han esdevingut en cadascú petites fortaleses del record: una olor, un arbre, una porta rere la qual s'amagava algú, les ruïnes d'una casa abandonada...

Més informació en aques ENLLAÇ

Pujar al principi de la pàgina