Exposicions temporals
Llindars en el punt immòbil del món que gira
Exposició de Jordi Fulla, del 22 de gener al 14 de febrer, a Can Manyé
  • Dates: 
    Del 22 de gener al 14 de febrer
  • Horari: 
    Dimecres, dijous i divendres, de 17.30 a 20.30h. Dissabtes i diumenges de 10 a 14h.
  • Lloc: 
    Can Manyé, espai d'art i creació
  • Organitza: 
    Ajuntament d'Alella
  • Descripció

    Cartell expo gener Can ManyéDel 22 de gener al 14 de febrer es pot veure a Can Manyé l’exposició “Llindars en el punt immòbil del món que gira” de l’artista català Jordi Fulla (Igualada,1967), una proposta artística concebuda com awork in progress, integrat en el programa Itiner ‘ART de la Fundació Vila Casas, una col·laboració amb la que es pretén establir sinèrgies entre diferents centres d’art.

    Es tracta d’un proposta integrada per pintures i una instal·lació on l’artista reflexiona entorn de la poètica del buit i la necessitat de l’home contemporani de reprendre la relació esquinçada amb la natura, una actitud contemplativa despullada de tot artifici.

    “En recórrer el territori català per a treballar en l’elaboració d’uns mapes, se’m van fer evidents unes petites construccions, les cabanes de pedra seca que, si bé nom’eren desconegudes, em sorprengueren pel seu nombre i pel misteri que desprenien.  Contenidors de memòria del paisatge i de l’activitat humana desplegada durant segles, les cabanes em parlaven en veu baixa  del temps i de la relació de l’home amb el seu entorn” , explica Jordi Fulla, que amb aquest projecte  pictòric desplega  una aproximació estètica entorn una arquitectura, les cabanyes de pedra seca, que més enllà del seu propòsit funcional  -d’emmagatzematge i aixopluc- esdevenen  elements catalitzadors de l’espai i del temps.

    Aquestes construccions fetes d’excedents – adobs, pedres, fulles o branques – no es caracteritzen pel caràcter extractiu de les construccions modernes: no són piconadora urbanística; són paisatge. La seva prevalença en el temps testimonien el passat i conviden a fer-ne un rastreig: la majoria no tenen porta. Són més arxiu misteriós que propietat privada.

    Jordi Fulla ens convida a veure en aquestes construccions espais de pensament i aixopluc i ens evoca les pors ancestrals de l’ésser humà: la irreversibilitat del pas del temps i la vulnerabilitat de l’ésser exposat a l’espai obert i a l’oblit posterior a la finitud de la vida humana . Les cabanes de pedra seca, per contra, ens ofereixen intimitat, foscor, fins trobar racons insospitats dels cofres tancats de l’inconscient humà.

    Per últim, un concepte associat: el llindar. La barrera de pedra que traça el límit de la dicotomia dins-fora. Projecció, mutació, llum i temporal en contrast a foscor, defensa de la conservació i intimitat.

    Inauguració: divendres 22 de gener a les 20h

    Visites comentades per l'artista: 31 de gener i 7 de febrer


Informació publicada el 21 de gener de 2016