Alella, exemple a escala del procés català. Ara fa un any de l'acord de govern ERC-CDC-PSC i hem de dir ben alt que els resultats són més que  bons. Des de la perspectiva dels anomenats interessos partidistes és evident que l'alcalde no necessitava la nostra col·laboració, ni CDC necessitava entrar a govern. Ni segurament, vist així, li convenia a ningú. A partir d'aquesta constatació ens hem entès i n'estem molt satisfets. És evident que en l'acord hi ha alguna cosa “més” que l'estricte interès partidista en la gestió municipal.

Les inevitables resistències i incomoditats personals pel pacte han estat  identificades a temps, havent-se eliminat el risc de pertorbacions. La política no es tan complicada si no és que ens la compliquem nosaltres mateixos, i no és el cas. Així doncs, un cop dominades les formes hem constatat que no estàvem tan allunyats en el fons. Ens referim a la capacitat d'entesa: no ens ha costat gens posar-nos d'acord en els projectes importants i, quan no hi ha hagut consens, en aparcar els temes menors. Hem estat capaços de coordinar les respectives prioritats i millorar la gestió. Creiem que els resultats són apreciables. Val a dir que l'absència d'oposició no ha suposat, en el nostre cas, cap relaxament ni problema afegit. Perquè és cert que, de fet, a l'Ajuntament no hi ha oposició, i ho lamentem, però creiem que aquesta greu mancança democràtica s'ha pogut compensar, en gran part, amb el reforçament de la nostra capacitat d'autoexigència.

L'entrada de CDC al govern local ha tingut, a més, si se'ns permet l'expressió, un efecte col·lateral imprevist que celebrem i aplaudim: la regidora del PSC i companya de govern, Glòria Mans, ha votat a favor de l'adhesió a la consulta del 9N en els termes proposats per l'AMI, sense cap reserva, esmena ni matís. La direcció del PSC n'hauria de prendre nota.