Filtrar esdeveniments
Escrit ERC+SxA juny de 2018: "On som?"
 
Versió per imprimir
  • Logo ERC+SxA

    Els darrers esdeveniments polítics a l’estat espanyol i a Catalunya, s’han succeït a una velocitat que ningú havia previst. El canvi en la presidència del Gobierno a Espanya i la constitució d’un Govern “legal” a casa nostra, -que comporta l’aixecament automàtic de l’article 155-, sembla que, -interessadament-, vulguin donar una sensació de retorn a la normalitat. Res més lluny de la realitat. Malgrat sembli que sols hem de tenir en compte el present, cal ser conscients del passat immediat.

    Vegem algunes dades dels set mesos d’afectació del 155 a Catalunya: Persones a l’exili: 7. Persones empresonades: 13. Persones detingudes:  12.  Persones cessades: 259. Organismes suprimits o dissolts: 24. Organismes intervinguts: 4. Iniciatives normatives decaigudes: 108. Nomenament de càrrecs pel Gobierno: 12. Afectacions en la contractació: 92. Activitats cancel·lades o suspeses: 15. Línies de subvencions aturades: 25. Pèrdua d’oportunitats econòmiques: 9.

    A tot això cal afegir altres aspectes tan “poc importants” com la dissolució del Diplocat i el tancament de delegacions internacionals amb una trentena d’acomiadaments, així com la supressió de les subvencions a les entitats catalanes de l’exterior; l’amenaça al català com a llengua vehicular a les escoles i la imputació política de docents; l’aturada de mesures i fons reservats destinats a la lluita antiterrorista; la paralització administrativa en serveis socials, amb més de 40.000 expedients pendents de resoldre o la suspensió de programes de benestar social, memòria histórica, investigació, ajuts a entitats socials i culturals o, aprofitar l’avinentesa per a efectuar el trasllat de les obres del  Museu de Lleida al Monestir de Vilanova de Sixena, escortades per la Guàrdia Civil.

    L’aplicació d’aquestes mesures d’intervenció ha suposat i suposarà danys de gran magnitud per a les institucions, per a persones concretes i per a tota la ciutadania. Uns encara són plenament efectius i d’altres només els hem començat a percebre (retard en pagaments a proveïdors, subvencions paralitzades…) però molt probablement no serem conscients dels seus efectes reals i de la intensitat del danys provocats fins més endavant.

    Que aquesta sensació de transitorietat no ens faci perdre de vista els objectius reals i finals que ens hem fixat. Potser no arribarem tan ràpid com havíem previst, però estem convençuts que continuem caminant amb passos ferms pel bon camí.

Pujar al principi de la pàgina