Escrit PDeCat febrer de 2018: "Llaços grocs"

Logo PDeCAT

Alella disposa de nous plans de joventut i d’equitat aprovats en el darrer ple. Volem aprofitar aquest espai per a felicitar la regidora Anna Alfaro i a l’equip tècnic de les respectives àrees. 

Tots dos plans contenen mesures concretes i preveuen eines d’avaluació de la implementació. El pla d’igualtat requerirà replantejar profundament totes les polítiques municipals, no només en la lluita contra de la violència masclista i la seva quotidianitat sinó també en la garantia de la plenitud personal i corresponsabilització per fer-la possible.  Al respecte volem posar el focus en l’actuació de repensar l’espai públic en clau de que totdon el pugui gaudir plenament i amb sensació de seguretat tal com comencen a aplicar municipis de l’entorn com Badalona. Tenim molta feina a fer i fins ara les propostes que hem plantejat en aquest sentit no han obtingut resposta a la pràctica, però entenem que havent aprovat una Línia estratègica específica (Línia estratègica 6.1. Incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, planificació i regulació de la mobilitat, l’urbanisme i la seguretat) la sensibilitat i la voluntat de complir amb els propis objectius ho posarà més fàcil.

Pel que fa al Pla de Joventut, és molt encertada la subdivisió entre adolescència i joventut per enfocar realitats i necessitats específiques diferenciades i posar els recursos suficients per afavorir la lliure afirmació de la identitat personal i el disseny d’un projecte vital. És un orgull la gran tasca que es ve fent des de l’àrea els darrers anys per a que aquell jove que ho vulgui pugui obtenir respostes a les seves inquietuds i compti amb un punt de referència que l’acompanyi en les diferents etapes i necessitats personals.

Dit això, el govern de l’ajuntament d’Alella segueix considerant joventut una àrea isolada. Hi ha una clara fractura entre discurs i pràctica. Mentre el nivell individual el tenim ben treballat, a nivell de generació d’oportunitats per desenvolupar-se créixer i viure en plenitud com a Alellenc tenim una política de cobrir expedient sobre el paper però una pràctica clarament expatriadora de projectes vitals. Podem trobar tantes excuses com vulguem, podem fer plans, comissions de treball i projectes de pisos de lloguer a executar en futurs mandats, pilotes endavant. Però o es considera com un problema estructural la manca de futur al municipi dels nostres joves, la pràctica impossibilitat de trobar habitatge i l’absència d’oportunitats laborals en el propi entorn o no revertirem la melangia d’un poble on sembla que no hagi de passar res i d’on cal acabar marxant.