Escrit PDeCAT juliol/agost de 2017: "La histōria interminable. El Buit del mes de juny"

Logo PDeCAT

Novament, i malauradament ja és la tōnica habitual, el Ple del mes de juny va ser una pantomima. De fet, entre els companys de l’oposiciķ hem comenįat a parlar del “Buit” del mes enlloc del Ple. I és que aquest cop el “Buit” només portava 2 punts, i tot la insistčncia i persistčncia dels membres de l’oposiciķ en fer la seva feina, el “Buit” no va allargar-se més d’una hora i escaig.

El primer punt tractava dels acords del govern amb els treballadors del nostre Ajuntament a fi i efecte de millorar la relaciķ i les condicions laborals. Una única cosa vam demanar, i és que l’Oficina d’Atenciķ al Ciutadā (OAC) no podia estar tancada tots els dies de la setmana per la tarda durant 4 mesos seguits (juny a setembre). Almenys, 1 dia hauria de ser possible pel ciutadā poder adreįar-se en persona i ser atčs per la tarda. No és molt demanar, de fet és el mínim dels mínims. Com és normal, la peticiķ recolzada per la totalitat de l’oposiciķ va ser rebutjada. El motiu de rebuig va ser que la majoria de transaccions es podien fer “on-line”, i que les persones amb dificultats per utilitzar la tecnologia sķn grans i per tant tenen disponibilitat pels matins. Greu error en la negociaciķ d’aquest govern, que un cop més no gestiona pensant en els interessos generals i es plega als interessos particulars. Hi havia alternatives que els treballadors haurien acceptat.

Dels temes importants i dels que sempre intentem obtenir-ne explicacions, res de res. Ni de les ocupacions, ni dels robatoris, ni la problemātica persistent en la recollida d’escombreries, etc, etc. Tota la informaciķ obtinguda és minsa, poc detallada i no permet un seguiment clar i transparent de la seva gestiķ. És tot molt desesperant.

Mica en mica el govern s’aīlla i es tanca en la seva prōpia endogāmia. Tenir l’oportunitat d’escapar del control democrātic és una situaciķ que podem dir-ne llaminera, perō la majoria absoluta, més enllā del que representa, és en realitat una gran responsabilitat que no saben assumir ni correspondre a tots aquells que en el seu moment els van donar la confianįa. Ho hem vist massa sovint en d’altres governs, com el del PP a Espanya, el qual fa i desfā al seu caprici sense vetllar pels interessos dels ciutadans i ciutadanes, governant d’esquena al poble i les seves legítimes reivindicacions. No ens hauria de sorprendre veure com posicions polítiques  aparentment allunyades tinguin tantes coses en comú, quan el seu poder és absolut. 

Informaciķ publicada el 24 de juliol de 2017