En el ple del passat mes de juliol Gd'A va presentar una moció sobre “seguretat ciutadana” instant el govern, entre d'altres coses, a instal·lar càmeres de seguretat al municipi. D'acord amb això, en el ple de setembre es va aprovar una modificació de crèdit per import de 30.000 euros per iniciar-ne els tràmits d'instal·lació. Des d'Alternativa per Alella-CUP ens hi oposem frontalment per qüestions ètiques, econòmiques i funcionals.
Recentment hem sabut que el desplegament d'aquest sistema afectaria tots els barris de la població, i no solament aquells que estan més aïllats, amb un cost estimat a l'entorn de 120.000 euros durant el primer any. Es tracta d'una quantitat molt respectable que probablement no guarda cap tipus de relació amb els índexs reals de reducció i persecució del delicte. Qui vulgui viure en una presó o sota llibertat vigilada, que ho faci dins el perímetre de casa seva.
Diguem-ho clarament: ERC-Sumem per Alella es troba sotmesa a una pinça entre el PP i Gd'A, d'una banda, i els grups de whatsapp d'algunes associacions de veïns, de l'altra, i no sap com sortir-se'n. Enlloc de dir les coses pel seu nom -que el risc zero no existeix- i convidar aquestes associacions a assistir a algunes juntes locals de seguretat amb els Mossos i la Policia Local per intercanviar parers, el govern prefereix aplacar els ànims administrant un efecte placebo. I ho fa passant el carro per davant dels bous: aplicant la bena sobre la ferida abans d'elaborar el Pla de Seguretat Local, i no després de conèixer-ne les conclusions i d'establir-ne les actuacions.
Mai, i encara menys a cop calent, les llibertats individuals i col·lectives es poden retallar sota la coartada de la seguretat. Podem entendre el neguit dels veïns i veïnes i la sensació de vulnerabilitat de qui ha estat víctima de robatoris al seu domicili, però el carrer -i l'ús i gestió que se'n fa- és de tots i totes.
Creiem que la por no ha d'esdevenir mai una arma política. Per això exigim a l'Ajuntament que vetlli per una gestió neutra i equànime de l'espai públic i que respecti els drets elementals a la intimitat i a la lliure circulació. No volem un poble on tothom és susceptible de ser gravat, identificat i considerat sospitós.